Com un stalker, nostàlgic de fe,
busco sense cap decòrum de quatre grapes
aquella zona on es compleixen els desitjos,
aquells que ni tan sols conec en veritat,
que contínuament canvien en forma
però l'essència dels quals està sempre latent al pit.
M'acompanya el meu semblant,
aquell que coneix les meves misèries
i es tomba amb mi a descansar en els bassals.
Sense vestidures cridaneres, caminant en silenci,
com un pelegrí, atenc sempre la creu de pedra
que marca una cruïlla en el camí.